dijous, 20 de gener de 2011

No ets un mico

No ets un mico

Carme Morales

No ets un micoAquesta activitat parteix d’un conte i la seva possible representació. Proposem la confecció de titelles, però admet altres possibilitats
1a sessió:
1 Es llegeix el conte No ets un mico i es comenta el vocabulari i el missatge del conte.
2.- Es comenten els diferents animals que hi apareixen, s’explica com són, com els dibuixaríem, si hi posaríem més animals o ens canviaríem alguns.
Treballam la descripció física i psicològica de cada animal.
3-Es reparteix la confecció de les titelles.

2a sessió:
1.Una vegada repartim les feines de confecció de titelles, cada alumne explica quins colors emprarà, quina forma donarà a la seva titella, quins materials emprarà.
2.Una volta estan pintades i retallades, es munta la titella i s’aprèn a manejar-la.

3a sessió:
Es treballa amb el text. Lectura i entonació adequades, interpretació dels personatges. Es pot fer memorització o simplement lectura dramatitzada.

4a sessió:
1.S’acaba de treballar els decorats o atrezzo que es vulgui crear.
2.S’assaja el conte: moviment de les titelles en coordinació amb el text.

5a sessió:
Representació del conte davant el públic.



Un dia, al zoo de la ciutat,va néixer un mico petit de la seva mare monea. Tots els animals el van venir a veure.

Tigre: -Oh, un mico petit!

Estrella:-OOh!

Tigre: -Però no és un mico!

Ós: Per què?

Tigre: Perquè els micos tenen els ulls de color marró i ell els té vermells.

Lleó:-Vermells? Sí, no és un mico.

El mico petit es va posar a plorar perquè va veure que no el volien i es va amagar a un arbre. Llavors es va trobar una serp i li va dir:

Mico: -Qui som?

Serp: No ho sé, però no ets un mico perquè els micos tenen els ulls marrons i tu els tens vermells.

El mico es va enfadar molt i va saltar de l’arbre. Com més enfadat estava més gran tornava i creixia i creixia i tornava dolent.

Va fugir del Zoo i se’n va anar pel carrer i mentre anava destrossant tot el que trobava.

Fins que es va trobar un home que netejava el seu cotxe. L’home no tenia por del mico i li va dir:

Home:-Què tens?

Mico:-M’han dit que no som un mico i ara no sé qui som.

Home: Per què t’ho han dit?

Mico: Perquè els micos tenen els ulls marrons i jo els tenc vermells, per això no puc ser un mico.

Home: No és veritat! Tu ets un mico, tenir els ulls vermells et fa ser un mico diferent, res més.

El mico va començar a tornar petit i petit, tal i com era abans i va tornar al Zoo. Ara ja sabia qui era i no tenia pena.

Tots els animals del Zoo el van venir a veure i ell va estar molt content.

Mico: -Tots som diferents, el color dels ulls no vol dir res. Jo som un mico.

I des d’aquell dia, al Zoo van viure tranquils i feliços i ja no es van espantar si els naixia algú amb els ulls vermells.

Cap comentari:

Publica un comentari