al·lotes ( i tres al·lots) tenc bones notícies que ens envia na Caterina Rigo, l'assessora del CEP: na Matilde Martínez ha acceptat de fer-nos dos capvespres de formació al nostre Seminari PALIC.
Vindrà dimecres dia 6 i dijous dia 7 d'abril (esperem que no tingueu altres compromissos). Farem idò dues sessions des de les 17 h. a les 20.30 h. Però canviam de lloc: serà a una aula de l'IES Cardona, ja que ella s'estarà a un hotel de Ciutadella.
Li he donat una invitació per entrar al bloc perquè vegi què hem fet fins ara.
Fins prest, fins dia 16 de març a Ferreries. Ja en parlarem.
divendres, 25 de febrer del 2011
dimecres, 23 de febrer del 2011
24 exercicis d'expressió oral
Daniel Cassany, Marta Luna, Glòria Sanz. Ensenyar llengua. Ed. Graó núm. 106
Pàgines 151-176
Resum molt resumit
24 Exercicis d’expressió oral
- Petits drames
Oficina d’objectes perduts: Tots els alumnes deixen els seus mòbils ( o qualsevol altre objecte, però ha de ser el mateix objecte per a tots els alumnes) a la professora i per recobrar-lo l’ha de descriure.
Persuasió: Per parelles cada alumne rep una paraula en un paper que l’altre no sap, i en un joc de preguntes i respostes cada alumne ha d’aconseguir que l’altre digui la paraula desconeguda del paper.
- Escenificacions
Representació en escena d’un text prèviament après: adaptació de contes o rondalles. També es pot fer una lectura expressiva d’un text teatral. O recitar poemes.
- Jocs de rol
Cada alumne interpreta un paper assignat: un venedor i un comprador, l’àngel i el dimoni, Mourinho i Guardiola, lladre i policia, cantant i fan, etc.
- Simulacions
Davant un problema o una situació, se simulen els diversos papers dels personatges: en una nit de tempesta arribes a un hotel de mala mort i no queda cap habitació disponible...
L’ajuntament ha decidit construir un zoo a la ciutat, els ecologistes s’hi oposen, els hotelers ho recolzen...
- Diàlegs dirigits
A demana l’opinió a B, B la dóna, A demana arguments a favor, B dóna arguments, A rebat amb altres arguments en contra, B els rebat, A demana proves i exemples, B en posa... A mira de compartir un argument de B, B fa el mateix...
- Jocs lingüístics
N’hi ha molts: endevinalles, embarbussaments, encavalcar rimes, derivarf paraules d’una arrel lèxica, el pictionary, el bocamoll, el trivial, els jocs de cartes, etc.
Cada alumnes ha d’explicar una història amb les paraules cadira, platja, carter.
- treball d’equip
Els treballs en grup són força adients per a l’expressió oral: posada en comú, resum de conclusions, etc. Exemple Trencaclosques: cada alumnes té un fragment d’un text, que sense ensenyar-lo ni llegir-lo, l’ha d’explicar als altres i recomprondre l’ordre del text complet.
- Tècniques humanistes
La classe com a lloc de relació personal emotiva: expressió dels sentiments personals. El Mirall: reproduir l’opinió d’un altre fins que aquest el doni per bo.
- Repeticions
Es tracta de la “còpia oral” per practicar alguna estructura sintàctica a aprendre.
- Buits d’informació
Per parelles, cada alumne té una informació diferent de l’altre, que han de comunicar.
- Donar instruccions
Els alumnes han de donar les instruccions per: jugar a un joc, funcionar una màquina, instruccions d’ús d’un aparell, per dibuixar un animal o una figura geomètrica...
- Solució de problemes
Es planteja un problema surrealista i s’ha de parlar sobre com solucionar-lo. O bé inventar-se una professió per a un problema determinat, decidir qui s’ha de salvar d’una situació límit, aparellar dos objectes, o persones o ciutats...
- Pluja d’idees
Activitat mlt oberta per fer parlar: interpretar un quadre, comentar un poema, com seria el món si... com millorar un cotxe... com us agradaria que fos l’aula...
- Històries
Canviar una història coneguda; modificar un final; inventar-se un personatge nou; històries personals: quina és la vegada que t’has empipat més?
- Sons
Cançons per cantar, canviar, inventar-se’n; renous per descriure’ls, fer-ne una història.; música per comentar-ne la sensacions, posar-hi paraules, escenificar-la.
- Imatges
Com els sons. Explicitar una fotografia, una pintura, una escultura. Resumir una seqüència de video o de pel·lícula, llevar el so d’un videoclip per omplir-lo d’una nou argument... buidar els globus d’un còmic, explicar un còmic als altres, etc. fer preguntes sobre un dibuix o una imatge.
- Qüestionaris
Tests, enquestes, entrevistes, qüestionaris. Dos alumnes s’entrevisten sobre un tema acordat.
- Objectes
19. Exposició
Davant un micròfon o davant una càmera: en una assemblea, en un treball de curs, en una reunió, per als propis alumnes o per al professor,
- Improvisació
Parlar informalment de qualsevol tema que sorgeixi a classe. Plantejar un tema inesperat i demanar-ne l’opinió. Donar una paraula i improvisar sobre el seu sentit, les connotacions, les experiències que evoca, etc.
- Parlar per telèfon o fer un Skype
- lectura en veu alta
Dramatitzada o escenificada, recitació, etc.
- Video i postcasts
- Debats i discusions
dijous, 17 de febrer del 2011
Acta 4
Seminari PALIC
Acolliment d’alumnes nouvinguts en una escola inclusiva.
Acta 4
Data: 16/2/2011
Lloc: IES Biel Martí. Ferreries
Assistents:
Caterina Rigo
Roser Mercaadal
Francesc Florit
Abdó Florencio
Gemma Moll
Mariola Juanico
Maria Pons
Joan Febrer
Antònia Campins
Raquel Miralles
Temes tractats:
Gèneres orals i eines TIC per a l’expressió oral
Punts d’acord i tasques
Es presenten els gèneres orals que s’han penjat en una entrada del bloc. I a continuació es fa un debat sobre les possibilitats d’organitzar activitats d’ensenyament aprenentatge de l’expressió oral. Cadascun dels gèneres apuntats poden tenir variants. S’indica que en realitat, totes les activitats d’expressió oral són una mixtura de gèneres. La llista inicial és:
la conversa. l’entrevista, el debat, la conferència, l’acudit, el resum, l’exposició, la classe, la descripció, la narració de fets i experiències, el comentari oral, l’examen oral, la dramatització i escenificació, simulació de situacions, els jocs lingüístics, la instrucció. N’hi ha d’altres tal vegada més concretes.
Llavors es va comentar la presentació Expresión oral. Tipología de actividades de Francisco Javer Vázquez del CEP de Huelva, que proposa una classificació de les diverses maneres de treballar la llengua oral i a partir de les quals es poden dissenyar les tasques d’aula. Tot i que són pensades per a aules ordinàries d’ESO, també ens pot ajudar per a les aules d’acollides, tot adaptant-les a una didàctica d’L2 i als nivells d’aprenentatge inicial de llengua.
La segona part de la sessió va ser consultar les eines de TIC que ens poden servir. Es posa de manifest la poca competència que tenim en el maneig d’aquestes eines, però que cal treure’ns la por i llançar-nos, com ens hem llançat a fer els blocs d’aula. Les aplicacions de traducció, d’enregistrament de so i de vídeo, les presentacions informàtiques, la subtitulació i el karaoke, etc, són eines d’un potencial d’aprenentatge de llengua oral enorme, que motiven molt els alumnes i que cal aprofitar.
Finalment es van decidir les sessions següents i la gestió com més prest millor de la ponència externa de na Matilde Martínez per part de l’assessora del CEP.
Es va mirar també l’ús de l’entorn moodel com un exemple que molts ja coneixen per organitzar el material didàctic de l’aula d’acollida. Es posa l’exemple del portal Alexandria on es poden trobar activitats interessants per a les nostres aules.
S’acorda que la propera sessió cada membre del seminari posaré en pràctica una activitat oral a partir dels exemples vistos i farem un intercanvi d’aquestes experiències, tot mirant d’usar les eines TICs.
Propera sessió
16 de març, 17 h. IES Biel Martí Ferreries
dimarts, 15 de febrer del 2011
Gèneres orals
Llistat de pràctiques d’expressió oral
Les activitats per a l’aprenentatge d’una L2 es basen molt en la pràctica de l’habilitat oral (comprensió i expressió). El seminari de PALIC, dedicat a desenvolupar estratègies per a l’ensenyament de la llengua catalana a l’alumnat nouvingut, se centra en l’oralitat, després d’unes primeres sessions a entendre les premisses d’una bona didàctica de la llengua per als nivells llindars. Tanmateix l’expressió oral (i la resta de els habilitats comunicatives) només es poden adquirir a base d’un procés llarg, d’insistència i repetició, d’error en error, que requereix molta pràctica, exercitació continuada i interacció intensa. Només així es consoliden els aprenentatges d’una nova llengua.
Són moltes les activitats que es poden dur a terme per a desenvolupar l’habilitat oral. En aquesta entrada indicarem un bateria de tipus de pràctiques. Cadascun d’aquests gèneres orals poden ser planificats com a activitats a l’aula de forma diversa. Ara convé entre tots d'anar sumant pràctiques concretes.
1. La conversa
2. l’entrevista
3. el debat
4. la conferència
5. l’acudit
6. el resum
7. l’exposició, la classe
8. la descripció
9. la narració de fets i experiències
10. el comentari oral
11. l’examen oral
12. la dramatització, escenificació
13. simulació de situacions
14. els jocs lingüístics
15. la instrucció
Les activitats per a l’aprenentatge d’una L2 es basen molt en la pràctica de l’habilitat oral (comprensió i expressió). El seminari de PALIC, dedicat a desenvolupar estratègies per a l’ensenyament de la llengua catalana a l’alumnat nouvingut, se centra en l’oralitat, després d’unes primeres sessions a entendre les premisses d’una bona didàctica de la llengua per als nivells llindars. Tanmateix l’expressió oral (i la resta de els habilitats comunicatives) només es poden adquirir a base d’un procés llarg, d’insistència i repetició, d’error en error, que requereix molta pràctica, exercitació continuada i interacció intensa. Només així es consoliden els aprenentatges d’una nova llengua.
Són moltes les activitats que es poden dur a terme per a desenvolupar l’habilitat oral. En aquesta entrada indicarem un bateria de tipus de pràctiques. Cadascun d’aquests gèneres orals poden ser planificats com a activitats a l’aula de forma diversa. Ara convé entre tots d'anar sumant pràctiques concretes.
1. La conversa
2. l’entrevista
3. el debat
4. la conferència
5. l’acudit
6. el resum
7. l’exposició, la classe
8. la descripció
9. la narració de fets i experiències
10. el comentari oral
11. l’examen oral
12. la dramatització, escenificació
13. simulació de situacions
14. els jocs lingüístics
15. la instrucció
dijous, 3 de febrer del 2011
Experiments de ciència
FEIM EXPERIMENTS!
Raquel Miralles
A partir de les preguntes següents els alumnes han d'explicar el procediments, fent hipòtesi dels resultats. L'objectiu és parlar en català mentre fem ciències.
1. Què passa si aboques suc de cirera i de plàtan en un got?
2. Què passa si submergeixes en l’aigua una taronja pelada i una taronja sense pelar (amb pell)?
3. Què passa després de col·locar durant algunes hores una flor blanca en tinta blava?
4. Com canvien els teus ulls si mires cap a la llum?
5. Què passa si et pentines amb una pinta de plàstic i després col·loques la pinta a prop d’un raig prim d’aigua?
6. Què passa si col·loques l’extrem superior d’una pastanaga sobre un drap humit un parell de dies?
7. Què et crida l’atenció si mires el teu reflex en una cullera?
8. Què passa si bufes sobre un bòtil darrere del qual hi ha una espelma encesa? S’apagaria l’espelma?
9. Coneixes els colors de l’arc de sant Martí?
10. Com es veu una palleta si la col·loques en un got ple d’aigua i oli?
11. Com canvia la fulla d’una planta verda si la cobreixes durant un dia amb cartró negre?
12. Què passa si poses un got boca avall sobre una espelma encesa?
13. Quina forma adopten les partícules de ferro si poses un imant a prop?
14. Per què un imant pot atreure un objecte (clip,moneda) i a partir d’aquest objecte se n’atreuen d’altres?
15. Què passa si poses un assecador en marxa i una pilota de ping-pong al damunt? Per què ocorre això?
16. Què arriba primer a terra (tirats des de la mateixa distància) i del mateix tamany: un bòtil d’aigua ple o un bòtil d’aigua buit? Per què?
17. Per què canvia el color d’una dissolució?
18. Què arriba primer a terra (tirats des de la mateixa distància): un sol full de diari o tot un diari?
19. Què passa si submergeixes en l’aigua un ou bullit o un ou sense bollir?
20. Quin ou rodaria més ràpid: un ou bullit o un ou sense bollir?
SOLUCIONS:
1. EL SUC DE CIRERA I PLÀTAN:
La polpa de cirera conté molta més aigua que la polpa de plàtan. Per això el suc de plàtan és molt més pesat que el de cirera i es diposita en la part de baix del got.
2. TARONGES EN AIGUA:
La taronja amb pell flota perquè la pell conté aire, transportant la taronja com un flotador. Sense la pell, la taronja no pot flotar i s’enfonsa.
3. LA FLOR ENTINTADA:
Les plantes beuen amb les arrels. Com una palleta, puja l’aigua pel tall per a què també les fulles puguin beure. Fins i tot, quan ja no estan les arrels, el tall xucla l’aigua i el líquid blau es fa visible en els pètals blancs.
4. MIRANT LA LLUM:
Si mires directament cap a la llum, les teves pupil·les es tornen molt petites per a què únicament pugui entrar en els teus ulls la llum necessària. Perquè si no, et cremaries els ulls!
5. LA PINTA MÀGICA:
El raig prim d’aigua es mou en direcció a la pinta. Aquí hi ha electricitat en joc. En pentinar-se els cabells, la pinta es carrega i així té la capacitat d’atreure d’altres coses que estan carregades elèctricament.
6. L’EXTREM DE LA PASTANAGA:
En realitat, la pastanaga és una arrel molt gruixuda. Si té suficient aigua emmagatzemada, poden sortir fulles noves del seu extrem. Si un la deixa encara més temps, fins i tot poden sortir nous filaments d’arrel.
7. LA IMATGE EN LA CULLERA:
Els raigs de llum són com a pilotes de ping-pong. Si cauen sobre una superfície corba, com una cullera, es desvien des de la punta cap avall i des de l’extrem inferior cap amunt. Aleshores es produeix una imatge que està cap per avall.
8. L’EXPERIMENT DEL BÒTIL:
El bòtil davant de l’espelma divideix el corrent d’aire, desviant-lo cap a l’esquerra i la dreta del bòtil. Darrere del bòtil tornen a unir-se ambdós corrents d’aires... i s’apaga l’espelma.
9. L’ARC DE SANT MARTÍ:
Es produeix un arc de sant Martí quan la llum blanca del Sol travessa les gotes de pluja, dividint-se en els colors de l’espectre de llum, sempre en el mateix ordre: violeta, blau, verd, groc, taronja i vermell.
10. LA PALLETA:
En el límit entre aigua i aire els rajos de llum es desvien de les molècules d’aigua, que estan unides de forma substancialment més compacta. Per això, sembla que la palleta estigués correguda en la part superior. Però, de totes formes, ¡pots beure!
11. LA FULLA TAPADA:
Sense la llum del Sol, no pot produir-se el pigment de les fulles verdes, la clorofil·la. La part tapada es torna més clara. Si un cobreix la fulla encara més temps, apareix la coloració de la tardor, que la clorofil·la ja no pot tornar a reverdir.
12. L’ESPELMA SOTA EL GOT
La flama necessita oxigen per a encendre’s igual que nosaltres els humans també necessitem oxigen per a viure. Si es consumeix tot l’oxigen que hi ha dins del got, i no n’entra més, la flama s’apaga.
13. PARTÍCULES DE FERRO
El camp magnètic de l’imant atreu les partícules de ferro i adopten la forma de corba perquè és així el camp magnètic de l’imant.
14. CLIPS ENGANXATS
El camp magnètic es transmet d’un clip a un altre.
15. L’ASSECADOR I LA PILOTA DE PING-PONG:
És l’efecte Venturi: l’aire fa girar la pilota i compensa el pes de la pilota. Per això no cau.
16. BÒTIL D’AIGUA PLE I BUIT:
Arriben a la vegada perquè en el moviment, només influeix l’acceleració de la gravetat que és igual per a tots els objectes (9’8 m/s2)
17. LA COL DE BRUSSEL·LES BOLLIDA :
El líquid de la col de Brussel·les és un indicador de ph i si tu li afegeixes un àcid (llimona o vinagre), o un bàsic (lleixiu) canviarà cap a un color o cap a un altre perquè el líquid de la col és un indicador i la dissolució es torna més àcida o més bàsica segons amb què mesclem el líquid de la col.
Raquel Miralles
A partir de les preguntes següents els alumnes han d'explicar el procediments, fent hipòtesi dels resultats. L'objectiu és parlar en català mentre fem ciències.
1. Què passa si aboques suc de cirera i de plàtan en un got?
2. Què passa si submergeixes en l’aigua una taronja pelada i una taronja sense pelar (amb pell)?
3. Què passa després de col·locar durant algunes hores una flor blanca en tinta blava?
4. Com canvien els teus ulls si mires cap a la llum?
5. Què passa si et pentines amb una pinta de plàstic i després col·loques la pinta a prop d’un raig prim d’aigua?
6. Què passa si col·loques l’extrem superior d’una pastanaga sobre un drap humit un parell de dies?
7. Què et crida l’atenció si mires el teu reflex en una cullera?
8. Què passa si bufes sobre un bòtil darrere del qual hi ha una espelma encesa? S’apagaria l’espelma?
9. Coneixes els colors de l’arc de sant Martí?
10. Com es veu una palleta si la col·loques en un got ple d’aigua i oli?
11. Com canvia la fulla d’una planta verda si la cobreixes durant un dia amb cartró negre?
12. Què passa si poses un got boca avall sobre una espelma encesa?
13. Quina forma adopten les partícules de ferro si poses un imant a prop?
14. Per què un imant pot atreure un objecte (clip,moneda) i a partir d’aquest objecte se n’atreuen d’altres?
15. Què passa si poses un assecador en marxa i una pilota de ping-pong al damunt? Per què ocorre això?
16. Què arriba primer a terra (tirats des de la mateixa distància) i del mateix tamany: un bòtil d’aigua ple o un bòtil d’aigua buit? Per què?
17. Per què canvia el color d’una dissolució?
18. Què arriba primer a terra (tirats des de la mateixa distància): un sol full de diari o tot un diari?
19. Què passa si submergeixes en l’aigua un ou bullit o un ou sense bollir?
20. Quin ou rodaria més ràpid: un ou bullit o un ou sense bollir?
SOLUCIONS:
1. EL SUC DE CIRERA I PLÀTAN:
La polpa de cirera conté molta més aigua que la polpa de plàtan. Per això el suc de plàtan és molt més pesat que el de cirera i es diposita en la part de baix del got.
2. TARONGES EN AIGUA:
La taronja amb pell flota perquè la pell conté aire, transportant la taronja com un flotador. Sense la pell, la taronja no pot flotar i s’enfonsa.
3. LA FLOR ENTINTADA:
Les plantes beuen amb les arrels. Com una palleta, puja l’aigua pel tall per a què també les fulles puguin beure. Fins i tot, quan ja no estan les arrels, el tall xucla l’aigua i el líquid blau es fa visible en els pètals blancs.
4. MIRANT LA LLUM:
Si mires directament cap a la llum, les teves pupil·les es tornen molt petites per a què únicament pugui entrar en els teus ulls la llum necessària. Perquè si no, et cremaries els ulls!
5. LA PINTA MÀGICA:
El raig prim d’aigua es mou en direcció a la pinta. Aquí hi ha electricitat en joc. En pentinar-se els cabells, la pinta es carrega i així té la capacitat d’atreure d’altres coses que estan carregades elèctricament.
6. L’EXTREM DE LA PASTANAGA:
En realitat, la pastanaga és una arrel molt gruixuda. Si té suficient aigua emmagatzemada, poden sortir fulles noves del seu extrem. Si un la deixa encara més temps, fins i tot poden sortir nous filaments d’arrel.
7. LA IMATGE EN LA CULLERA:
Els raigs de llum són com a pilotes de ping-pong. Si cauen sobre una superfície corba, com una cullera, es desvien des de la punta cap avall i des de l’extrem inferior cap amunt. Aleshores es produeix una imatge que està cap per avall.
8. L’EXPERIMENT DEL BÒTIL:
El bòtil davant de l’espelma divideix el corrent d’aire, desviant-lo cap a l’esquerra i la dreta del bòtil. Darrere del bòtil tornen a unir-se ambdós corrents d’aires... i s’apaga l’espelma.
9. L’ARC DE SANT MARTÍ:
Es produeix un arc de sant Martí quan la llum blanca del Sol travessa les gotes de pluja, dividint-se en els colors de l’espectre de llum, sempre en el mateix ordre: violeta, blau, verd, groc, taronja i vermell.
10. LA PALLETA:
En el límit entre aigua i aire els rajos de llum es desvien de les molècules d’aigua, que estan unides de forma substancialment més compacta. Per això, sembla que la palleta estigués correguda en la part superior. Però, de totes formes, ¡pots beure!
11. LA FULLA TAPADA:
Sense la llum del Sol, no pot produir-se el pigment de les fulles verdes, la clorofil·la. La part tapada es torna més clara. Si un cobreix la fulla encara més temps, apareix la coloració de la tardor, que la clorofil·la ja no pot tornar a reverdir.
12. L’ESPELMA SOTA EL GOT
La flama necessita oxigen per a encendre’s igual que nosaltres els humans també necessitem oxigen per a viure. Si es consumeix tot l’oxigen que hi ha dins del got, i no n’entra més, la flama s’apaga.
13. PARTÍCULES DE FERRO
El camp magnètic de l’imant atreu les partícules de ferro i adopten la forma de corba perquè és així el camp magnètic de l’imant.
14. CLIPS ENGANXATS
El camp magnètic es transmet d’un clip a un altre.
15. L’ASSECADOR I LA PILOTA DE PING-PONG:
És l’efecte Venturi: l’aire fa girar la pilota i compensa el pes de la pilota. Per això no cau.
16. BÒTIL D’AIGUA PLE I BUIT:
Arriben a la vegada perquè en el moviment, només influeix l’acceleració de la gravetat que és igual per a tots els objectes (9’8 m/s2)
17. LA COL DE BRUSSEL·LES BOLLIDA :
El líquid de la col de Brussel·les és un indicador de ph i si tu li afegeixes un àcid (llimona o vinagre), o un bàsic (lleixiu) canviarà cap a un color o cap a un altre perquè el líquid de la col és un indicador i la dissolució es torna més àcida o més bàsica segons amb què mesclem el líquid de la col.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)