dijous, 26 de maig del 2011

Reflexions finals perquè hi faceu esmenes

Esborrany per fer-hi esmenes

Seminari PALIC de Menorca

ACOLLIMENT DE L’ALUMNAT NOUVINGUT EN UNA ESCOLA INCLUSIVA

Reflexions entorn de la formació en PALIC

Totes les professions necessiten d’una formació continuada, a excepció dels paredadors perquè les pedres no es queixen. A l’àmbit de la docència, la formació encara és molt més necessària. Una de les raons òbvies és que treballar en, amb de per la infància i joventut significa renovar-se en les sensibilitats de cada generació d’alumnes. Nosaltres, els profes, ens feim vells (fins jubilar-nos, llavors rejovenim de cop!) però els nostres alumnes sempre són joves, i diferents! una mena d’eterna joventut canviant. Si el “material” sobre el qual actuam es renova cada any, caldrà que nosaltres també ens renovem: en les estratègies, en els continguts, en els materials i recursos, etc. La cosa es pot posar bastant exigent, tot un repte constant.

En el cas del tractament de l’alumnat nouvingut, les raons de la formació s’amplien encara més. Fa una dècada que ens han arribat alumnes d’arreu del món. Les Illes Balears som la comunitat autònoma amb més immigració, i de les més diverses, respecte les altres comunitats. Açò ha afectat molt la composició social, cultural i lingüística de les aules. La resposta del PALIC, més específic de l’educació secundària, ha donat bons resultats. L’atenció del nou alumnat immigrat a l’educació ha estat ben organitzada en termes generals dins les aules d’acollida. Més dificultats hem tingut quant al traspàs d’aquets alumnes a les aules de referència. I és que sovint s’ha reduït l’acció educativa dins les aules d’acollida, quan es tractaria d’una actuació global de tot el centre.

Sigui com sigui, els professors de PALIC són els primers i immediats responsables de l’alumnat nouvingut. En aquest sentit, una primera intervenció de qualitat és important per a l’èxit escolar de l’alumnat immigrat. La qualitat educativa i didàctica de les aules d’acollida depèn en gran mesura de la qualitat dels seus professors. La majoria del professorat de PALIC són professors de català, especialistes a ensenyar llengua i literatura, però amb poca experiència com a docent en llengua estrangera, que és en definitiva el que es dóna dins l’aula d’acollida. Ensenyar una llengua L1 no és igual que ensenyar una llengua L2. Aprendre a fer de professor d’L2 és l’objectiu de la formació d’aquest professorat. Com s’aprèn català com una llengua estrangera? Quins materials tenim disponibles? Quines estratègies didàctiques són eficaces? Quins recursos són més i millor aprofitables? Què hi ha a Internet que ens sigui útil? Quines són les activitats més productives? Com i on trobar la motivació per aprendre català? Quines són les experiències i les pràctiques que han donat bons resultats?

La llengua, les llengües, són la columna vertebral dels aprenentatges. Que un alumne tengui problemes en el domini de la llengua, tant en l’aspecte comunicatiu com en l’aspecte de llengua acadèmica, es pot dir que té (tenim) un greu problema. L’alumne immigrat necessita doncs un reforç específic –no especial. I tot el centre, també els companys de classe, en som responsables. Aquest nou repte demana una formació del professors que hi dediquen un temps important a l’atenció dels nouvinguts. Amb el seminari hem après moltes coses. Per exemple que la llengua oral n’és la base, que la llengua s’aprèn sobretot quan hi ha interacció oral amb parlants de llengua autòctona. Que aquest aprenentatge és un procés social i per açò són tan importants les relacions personals entre ells i entre els companys i professors. Que l’aprenent fa contínues transferències des de la seva llengua d’origen a la llengua d’aprenentatge, que com més pròximes són una llengua i altra més fàcil és farà la transferència. D’aquí també la importància de conèixer la llengua pròpia, que té la llengua d’origen en la llengua d’aprenentatge. Que ensenyar L2 oral vol dir crear contextos d’ús, com més naturals possibles, com més experiencials millor. Que les emocions tenen un paper primordial en la llengua i el seu aprenentatge. I a part d’açò hem elaborat un bon recull d’activitats concretes, a més de tot el material que ens ha aportat tan magníficament Matilde Martínez. En fi que sempre podem aprendre coses interessants.

El nostre seminari ha treballat diversos aspectes, emperò s’ha centrat molt en la llengua oral, com la base a partir de la qual es poden desenvolupar les altres destreses lingüístiques i comunicatives. La majoria dels membres ja tenien experiència a les aules d’acollida i per tant convenia de centrar-nos en un aspecte per tal d’aprofundir-hi. Els materials i les propostes són disponibles al bloc que vam obrir i que ens ha servit de portal de feina i de relació: Seminari PALIC. Consultau-lo.

Convindria de continuar, però tot depèn de com sigui el curs vinent. Es van apuntar algunes línies d’aprofundiment. Una és la d’usar eines de la web 2.0 per a l’ensenyament. Ja en xerrarem.

dimecres, 18 de maig del 2011

Darrera acta, darrer acte


Seminari PALIC

Acolliment d’alumnes nouvinguts en una escola inclusiva.

Acta 8

Data: 11 /5/2011

Lloc: IES Biel Martí. Ferreries

Hores: 2.30 hores

Assistents:

Caterina Rigo

Antònia Campins

Joan Febrer

Francesc Florit

Maria Pons

Mariola Juanico

Raquel Miralles

Temes tractats:

1. Recapitulació de les feines fetes i documents elaborats.
2. Obertura del bloc de PALIC i inserció al bloc d'EINA.
3. Temes i aspectes pendents i que cal continuar.
4. Anàlisi del document del Seminari d'acolllida de PALMA.
5. Avaluació final del Seminari i condicions de certificació
6. Possibilitats de continuació de la formació

Tasques

El coordinador Francesc Florit fa un resum de les activitats realitzades pel Semianri i una recapitulació dels documents aportats, així com les activitats d’aula que els membres han realitzat com a part pràctica del l’activitat de formació.

Fent un a síntesi, el seminari ha:

- Elaboració d’un bloc de feina, tancat als membres del seminari.

- Anàlisi de documents de formació sobre l’ensenyament de la llengua oral per a una L2, especialment referits a alumnat nouvingut.

- Realització de pràctiques d’aula, experiències didàctiques de llengua oral.

- Tipologia d’activitats per a la llengua oral

- Eines TICs útils per a activitats d’ensenyament i aprenentatge de la llengua oral.

- Ponència de Matilde Martínez sobre l’organització de l’aula d’acollida i els recursos i els materials utilitzats.

Es proposa una lectura atenta del documents últims penjats al bloc. Entre els quals hi ha les conclusions d’un seminari de formació semblant al nostre que s’ha celebrat a Palma.

També es notifica l’activitat Joves Navegants per a alumnes nouvinguts organitzada pel Consell de Menorca. S’acorda que els profes de PALIC el donaran a conèixer entre els alumnes i es farà una primera llista dels possibles candidats. S’han de fer dos grups de 9 alumnes cadascun, entre els quals hi ha d’haver dos alumnes catalanoparlants entre els voluntaris lingüístics. A finals de juny s’ha de tenir llesta la llista per tal de passar-la al Consell.

A petició del coordinador es fa un document amb el format de Decàleg per als voluntaris lingüístics. Es dóna la versió per als catalanoparlants i es realñitza una altra per als alumnes nouvinguts. El coordinador recull les propostes i en farà un document refós i serà penjat al bloc.

Es fa una valoració positiva del Seminari i es passen els fulls d’avaluació del CEP, dels quals l’assessora en farà un extracte. Especialment es valora molt l’aportació de la ponència externa de Matilde Martínez per la qualitat de la seva intervenció i pels materials que ha facilitat. La seva contribució al bloc és molt generosa.

La majoria dels membres consideren interessant la continuïtat del seminari de formació. Tanmateix es constata que els IES estan molt saturats d’activitats formatives. D’altra banda encara no sabem si hi haurà continuïtat en la feina de Francesc Florit com a assessor tècnic del Serbvei d’Ensenyament del Català dins l’Equip de Suport a la llengua (ESEL), des del qual s’ha organitzat, juntament amb el CEP, aquesta activitat. Les propostes van encaminades a aprofundir en les TICs a les aules d’acollida.

Acords

  1. Es redactarà un document final que serà esmenat per tots els membres a partir d’un esborrany del coordinador.
  2. es redactarà aquesta acta final
  3. l’avaluació del seminari, a càrrec de l’assessora del CEP serà dins l’expedient
  4. el CEP formarà l’expedient de formació pertinent amb un CD amb tots els documents elaborats.
  5. s’obrirà el bloc fins ara restringit als membres del seminari.

dijous, 5 de maig del 2011

Document final Seminari de Formació de PALMA


Seminari: De l'aula d'acollida a l'aula ordinària

curs 2010-2011


Document de reflexió i conclusions

L'objectiu d'aquest seminari era proporcionar eines i recursos per atendre l'alumnat nouvingut a les aula ordinària així com fomentar el treball interdisciplinari i la interculturalitat des de totes les àrees. Dins d'aquest marc, la nostra tasca ha estat l'anàlisi de les experiències als centres educatius de les assistents al seminari. A més, hem comptat amb les aportacions de les les ponents Mercè López, de l'IES Terrra Roja de Santa Coloma de Gramenet i de Montserrat Torramilans de l'Institut Escola Costa i Llobera de Barcelona que ens han donat a conèixer les seves experiències i investigacions al voltant de l'acolliment i de l'atenció de l'alumnat nouvingut a l'aula ordinària. Finalment, hem manifestat les diferents inquietuds i opinions que se sintetitzen en el present document.


1. Conclusions de les enquestes realitzades al professorat amb alumnat nouvingut a l'aula ordinària


Després d'analitzar les enquestes al voltant de les principals dificultats i estratègies del professorat amb alumnat nouvingut realitzades per les diferents components del seminari als seus respectius centres, hem arribat a les següents conclusions:

Pel que fa a les dificultats principals amb què es troba el professorat:

  1. Problemes de comunicació i de comprensió amb l'alumnat.

  2. Diferències de nivell entre l'alumnat.

  3. La gestió dels recursos no és adient, ja que, tot i que, en general, el professorat coneix i crea recursos no hi ha una optimització per manca de comunicació entre els companys i de cultura de l'intercanvi, per manca de plataformes TIC, etc.

  4. Dispersió del recursos, ja que de vegades són molt difícils de localitzar.

D'altra banda, i pel que fa a les estratègies que, en general, es fan servir:

  1. Utilització d'imatges, dibuixos, gràfics, esquemes, etc.

  2. Ús de la gestualització i de la imitació.

  3. Col·laboració entre iguals, és a dir, cooperació entre alumnat que parla una mateixa llengua mitjançant la designació d'un alumne tutor o traductor.


2. Estratègies per atendre l’alumnat nouvingut al centre i a les distintes àrees


Seria de gran utilitat tenir preparats, al centre, uns documents per quan s’incorporen alumnes nouvinguts:

  1. Protocol general de benvinguda:

  • Salutació i presentació al grup classe i professorat.

  • Full amb el material necessari (per assignatura).

  • Fer, als alumnes nouvinguts, unes proves de nivell per saber el punt de partida dels seus coneixements a l’aula d’acollida (hi ha uns models a la xarxa telemàtica de l'xtec de llengua i de matemàtiques).

  1. Tenir murals i cartells a l’aula, també diccionaris, vocabularis visuals, etc.

  2. Utilitzar la gesticulació a l’hora de fer les explicacions i parlar en gran grup i també parlant individualment amb aquests alumnes.

  3. Col·laboració entre iguals.

  4. Tenir seqüenciats els aprenentatges perquè els nivells bàsics siguin per a tots els alumnes.

  5. Disposar d’uns dossiers de materials adaptats de cada assignatura i segons el tema que s’estudia.

  6. Tenir mecanismes de seguiment i control de l’alumne quan aquest no assisteix a totes les classes perquè encara va a l’aula d’acollida.

3. Recomanacions per assignatures a l'hora d'incorporar alumnat nouvingut a l'aula ordinària


  1. Àrea de ciències socials: la proposta de treball per a aquesta àrea s'hauria de basar en l'entorn més immediat de l'alumnat i en els aspectes socioculturals més rellevants, per tal de col·laborar així en el procés d'integració de l'alumnat nouvingut en la societat d'acollida.

  2. Àrea de ciències naturals: en aquesta àrea potser seria adient començar pel cos humà, en col·laboració amb altres àrees, com per exemple educació física o àrees lingüístiques. Pel que fa als exàmens o a les diferents proves que es realitzen al llarg del curs, és molt important que estiguin adaptats amb la inclusió de material visual, com ara gràfics i dibuixos, que ajudin a comprovar l'assoliment dels diferents conceptes de la matèria sense que hi hagi la necessitat de tenir un nivell alt de competència lingüística (sobretot escrita).

  3. Àrea de matemàtiques: tot i que, normalment, l'alumnat nouvingut ja coneix el llenguatge matemàtic, i que hi ha alumnat de determinades procedències, com ara el xinès, que no presenta especials dificultats en aquesta àrea, s'han de tenir en compte els entrebancs, sobretot lingüístics, que té l'alumnat nouvingut per tal de resoldre diferents problemes d'aquesta matèria. Per tant, doncs, s'haurien de revisar i d'adaptar els enunciats dels problemes.

  4. Àrea de llengua castellana: cal preveure una acollida en llengua espanyola i, a més, s'hauria d'incidir en la necessitat de tenir en compte els diferents dialectes de l'alumnat d'Amèrica llatina, ja que, de vegades, aquest alumnat presenta problemes greus en aquesta àrea, ja sigui per manca de coneixement del castellà de l'Estat espanyol o per manca d'escolarització als seus països d'origen, entre d'altres.

  5. Àrea de llengua catalana: tot i que normalment a l'assignatura de català l'alumnat fa PALIC, quan ens trobem amb un nouvingut a l'aula ordinària hauríem de tenir un material adaptat amb vocabularis visuals i d'altres recursos gràfics per tal de consolidar allò que es treballa a l'aula d'acollida o al llarg de les hores de PALIC.

  6. Àrea de llengua anglesa: Aquesta àrea té la particularitat que, de vegades, iguala l'alumnat nouvingut amb l'autòcton, ja que tots dos aprenen l'anglès com a segona llengua. Per tant, el professorat d'anglès es troba amb diferents nivells, gairebé tants com alumnes hi ha a l'aula. Ara bé, com que de vegades arriba alumnat sense cap coneixement en llengua anglesa, seria recomanable disposar de materials visuals, amb vocabularis o amb els diferents continguts que es treballen a la matèria adaptats mitjançant dibuixos o d'altres recursos que facilitin l'aprenentatge dels nouvinguts.

  7. Àrea de música: en aquesta àrea potser l'alumnat podria seguir els continguts si es preparessin materials amb el vocabulari bàsic de l'assignatura i amb molt de suport visual.

  8. Àrea de plàstica: s'hauria de plantejar la matèria d'una manera molt pràctica, amb estratègies visuals i dibuixos amb vocabulari.

  9. Àrea de tecnologia: s'haurien de prioritzar els continguts de caràcter pràctic, ja que la part teòrica de la matèria pot presentar moltes dificultats per l'alumnat nouvingut.

  10. Àrea d'educació física: s'hauria de basar en exercicis pràctics i en la utilització de models a imitar, com ara companys que realitzen primer les diferents pràctiques, per tal de facilitar la comprensió i l'execució dels exercicis per part de l'alumnat nouvingut.



4. Avaluació de l’alumnat nouvingut

Abans de parlar de l’avaluació hem de tenir present una sèrie de qüestions sobre el PNL (Pla de normalització lingüística). Normalment, cada institut té un pla ben elaborat, però el seu compliment està sotmès al nombre de professors i a la distribució de les hores. Hem d’assegurar-nos que el professorat implicat en l’acollida sigui només de dos departaments (llengua catalana i orientació preferentment), perquè facilita la coordinació. Si no es planifica correctament, l’acollida l’assumeix el professorat que té hores buides independentment de l'especialitat i de la formació en l'acolliment ligüístic.

També s’ha de preveure que l’alumnat nouvingut arriba moltes vegades amb el curs començat.

L’avaluació ha de ser conjunta entre el professor o la professora de l’aula d’acollida i el professorat d’aula ordinària, proporcional al nombre d’hores que faci a cada aula, adaptat a cada cas i a cada avaluació.

Cada alumne ha de tenir una ACI de cadascun dels departaments. Per això caldrà elaborar una graella que inclogui les ACIS de les diferents matèries de manera integrada per tal d'avaluar l'alumne globalment.

Els departaments haurien de ser els responsables d’elaborar una ACI amb dos nivells de dificultat.

Per a l’avaluació, es poden tenir presents les pautes següents:

  1. Tenir criteris comuns amb els companys del mateix equip docent.

  2. Tenir proves de detecció dels coneixements previs.

  3. Comunicar d’una manera clara als alumnes quins són els objectius més bàsics.

  4. Avaluar sempre -pot no ser numèricament- no deixar avaluacions en blanc.

  5. Valorar sempre a partir del que han après.

  6. Diversificar els instruments d’avaluació per a ajudar els estudiants a saber què han après.

  7. No pressionar els nouvinguts perquè participin o perquè realitzin treballs fins que siguin capaços de fer-ho.

  8. Donar tot el temps que necessiten per realitzar les proves.

  9. Donar les instruccions de les proves i dels exàmens amb paraules clares i simples, sense que quedi cap dubte sobre què han de fer.

  10. Reduir les barreres lingüístiques en les proves amb suport visual.

  11. Permetre que utilitzin el diccionari en els exàmens.

  12. Compartir i pactar els criteris d’avaluació amb l'alumnat.

  13. Que els alumnes facin una autoavaluació final del que han après en relació amb el que saben, perquè sàpiguen en què han avençat i en què no han avençat.

5. Propostes de millora per l'acolliment lingüístic


  1. Crear d'un protocol amb una normativa clara per a l'acollida de l'alumnat nouvingut per part de l'organisme pertinent (Conselleria d'Educació, etc.).


  1. Mirar d'acostar-se a la llengua de l'alumnat amb estructures bàsiques i, per tant, hauríem de mirar de sistematitzar reculls amb les estructures més útils i generals de les principals llengües de l'alumnat que ens arriba, per tal que el professorat tingui al seu abast una eina clara i fàcil d'utilitzar.



  1. Donar a conèixer al professorat les diferents plataformes de recursos existents així com les eines amb què pot comptar. D'altra banda, s'haurien d'utilitzar plataformes, com ara la del SECat, mitjançant les quals es puguin compartir i optimitzar els diferents recursos creats tant pel professorat com pels diferents organismes existents. En aquest sentit, cal remarcar que s'hauria de potenciar la col·laboració entre els companys, començant pels departaments fins arribar a una col·laboració a nivell de centre i, fins i tot, entre diferents centres per tal de promoure la creació de nous recursos mitjançant incentius (com ara reducció d'hores lectives o reconeixement de la feina feta en forma de crèdits de formació permanent) així com per tal de fer visibles els recursos ja existents.


Referències bibliogràfiques i digitals

Benito Pérez, Ricard ; González Motos, Sheila. De l’aula d’acollida a l’aula ordinària. Orientacions per a la transició. Fundació Jaume Bofill. Recuperat el 17 de febrer 2011, des de

CAIRE-EF. Les TIC a l'aula d'acollida. En Bloc del CAIRE-EF (Centre d'Acollida, Integració i Reforç Educatiu d'Eivissa i Formentera ) Recuperat el 17 de febrer 2011, des de <http://caire-ef.blogspot.com/p/les-tic-laul>

CEP d'Eivissa. Bloc del Seminari "De l'Aula d'acollida a l'Aula ordinària" -2010-2011. Recuperat el 17 de febrer 2011, des de <http://acollidaalumnatnouvingut.blogspot.com/>

LÓPEZ COBO, Mercè. (2010) Estructures comunes. Incloure els alumnes nouvinguts a l'aula ordinària. Recuperat el 17 de febrer 2011, des de

TORRAMILANS, Montserrat. Llistat d'indicadors progressius. (L'acollida a l'aula de ciències)



Annexos

Quadern de treball

(Mercè López, IES Terra Roja)

Activitat 1. Observem els alumnes

Nivell educatiu:

Procedència geogràfica:



Agrupaments possibles que hi puc fer


Per resultats acadèmics



Per domini lingüístic






Per comportament






Per heterogeneïtat

Com?






Activitat 2. UN PETIT GRAN CANVI

Activitat


Àrea:

Nom

Què fer?




Com fer-ho?

COMENTARIS:







Activitat 3. UN PETIT GRAN CANVI (elements comuns)

Quins elements comuns trobem en els canvis que hem introduït en les nostres activitats?








Quines observacions voleu remarcar?





Activitat 4. MILLORA D’UNA TASCA DOCENT

Transcriu una activitat del llibre de text:


Com es pot millorar? Replanteja-la:



Reflexiona:

què has canviat?

en què consisteix la millora?









LA MEVA ACTIVITAT

TÍTOL:


ÀREA:

És competencial?




Sí □

No □

La podria incloure en la meva programació d’aula?


Sí □

No □

En cas afirmatiu, com la hi encabiria?



Nivell:







Bloc de continguts:







Temporització:





Nombre de sessions:





Substituiria a una altra activitat habitual:




no


Què hi guanyo amb la substitució?


Què hi guanyo amb la substitució?

Em plantejaria la possibilitat d’augmentar progressivament aquest tipus d’activitats en la meva programació d’aula?






no



GUIÓ PER A LA DETECCIÓ D’INDICADORS D’UNA BONA ACTIVITAT COMPETENCIAL A L’AULA

REPTE

Respon a una pregunta?

Quina?


CONTEXTUALITZACIÓ

Està contextualitzada?

Com?

APROFITAMENT DE CONEIXEMENTS PREVIS


Té en compte i fa explicitar els coneixements previs de l’alumnat sobre el tema?

Com?

Quins coneixements curriculars previs aplica?

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

Quins nous coneixements i/o procediments fomenta?

TREBALL COMPETENCIAL

Quina competència treballa fonamentalment?

Quines altres competències també es treballen?

APLICACIÓ PRÀCTICA


Es proposa alguna aplicació dels continguts i/o procediments treballats en algun context diferent del que presenta l’activitat?

REFLEXIÓ METADISCIPLINAR

Té connexions amb altres parts de la pròpia matèria?

Quines?

TRANSVERSALITAT CURRRICULAR


Té connexions amb altres àrees?

Quines?

propera sessió

Es convoca als membres del Semianri PALIC de Menorca a la propera sessió de formació de dimecres dia 11 de maig a les 17 h. a la biblioteca de l'IES Biel Martí de Ferreries.
L'ordre del dia és el següent:

1. Recapitulació de les feines fetes i documents elaborats.
2. Obertura del bloc de PALIC i inserció al bloc d'EINA.
3. Temes i aspectes pendents i que cal continuar.
4. Anàlisi del document del Semianrid'acolllida de PALMA.
5. Avaluació final del Seminari i condicions de certificació
6. Possibilitats de continuació de la formació

Un correu de na Matilde Martínez

deMatilde matilmartinez@gmail.com
per afloritnin@gmail.com
data5 de maig de 2011 1:25
assumpte[SEMINARI de PALIC Menorca] Textos literaris
enviat perblogger.bounces.google.com




Textos literaris. Treballar amb alumnes nouvinguts no vol dir descartar els textos literaris. Penso que treballar-los a classe els permet d'acostar-se a les mostres més musicals, sensuals i sugerents de la llengua. Cal però, triar bé els textos i restringir les activitats que es faran amb ells ja que l'objectiu hauria de ser, al meu parer, una impregnació del llenguatge literari, un acostament a la literatura amb tots els sentits, una ampliació de la competència literaria dels alumnes.

Algunes propostes fetes per a la meva classe:


Propostes interessants d'arreu


Bibliografia sobre competència literària


Webs i blogs amb recursos per treballar la literatura

Contes d'arreu del món

diumenge, 17 d’abril del 2011

Treball sobre material audiovisual




Algunes propostes de treball sobre documents audivisuals





Textos literaris



Textos literaris. Treballar amb alumnes nouvinguts no vol dir descartar els textos literaris. Penso que treballar-los a classe els permet d'acostar-se a les mostres més musicals, sensuals i sugerents de la llengua. Cal però, triar bé els textos i restringir les activitats que es faran amb ells ja que l'objectiu hauria de ser, al meu parer, una impregnació del llenguatge literari, un acostament a la literatura amb tots els sentits, una ampliació de la competència literaria dels alumnes.

Algunes propostes fetes per a la meva classe:


Propostes interessants d'arreu


Bibliografia sobre competència literària


Webs i blogs amb recursos per treballar la literatura




divendres, 15 d’abril del 2011

Estratègies, recursos i activitats



Amigues i amics menorquins,
com que en Xec ja ha explicat àmpliament totes les coses que vaig compartir amb vosaltres al seminari, crec que us pot ser útil que us deixi aquí, intentant que estiguin ben ordenadets, els links de les descripcions dels recursos i de les activitats que us vaig exposar i d'altres que no em va donar temps de mostrar. Espero que hi trobeu idees i inspiració per a fer-vos les vostres.

RECURSOS

A més dels que hi ha la Xarxa, citats per en Xec, i que ja coneixeu prou, al seminari en van sortir dos de nous:
Flickr (una gran galeria de fotografies de bona qualitat). Per usar-les us heu d'assegurar primer que tinguin llicència de ser reproduïdes sense finalitats comercials (CCommons)
Wikimedia Commons (gràcies, Abdò) : gran mediateca de materials amb llicència lliure.

Un altre recurs molt útil pel que fa a la llengua oral: la gravadora digital
No costa 60€ sinò una mica més, en tot cas no arriba als 100€ i és un recurs que podeu compartir amb altres professors de llengua del vostre centre (Anglès, Francès, Castellà, Català).


No puc deixar d'esmentar tres altres recursos: els textos literaris, les cançons, i els documents audiovisuals: anuncis i reportatges.
Com que és un tema que m'apassiona, ara no m'estenc parlant d'ells i els dedicaré una entrada a cadascun en aquest mateix blog.

ESTRATÈGIES

Les estratègies en què es basa el tractament de la diversitat provenen de dos àmbits:

1) L'àmbit de l'enfocament per tasques (Marc europeu comú de Referència i Portfolio)


2) L'àmbit de l'aprenentatge cooperatiu


ACTIVITATS*
*vaig classificar les activitats en funció de l'àmbit en què les havia posat en pràctica. Crec però, que totes es poden fer amb grups mixtos on els alumnes nouvinguts i els autòctons comparteixin espai i temps de classe. Només caldría adaptar-les a aquesta circumstàcia i tenir en compte els principis i estratègies de l'aprenentatge cooperatiu (treure partit de l'asimetria de competències, tasques diferenciades a l'interior d'un mateix grup, tutoria entre iguals, etc)

A. Només amb alumnes d'aules d'acollida

Sortides culturals


Entrevistes


Fer un programa de ràdio


Blogs dels alumnes


B. Amb alumnes de l'aula de referència i alumnes de l'aula d'acollida

Parelles lingüístiques. Com us ha explicat en Xec a l'entrada anterior, la nostra experiència té com a tret especial
1) la integració al currículum de català i la realització de l'activitat en hores lectives
2) la programació de les converses seguint una gradació de tipologia textual
3) l'enregistrament sistemàtic de la conversa per
a) materialitzar l'activitat oral perquè pugui ser avaluada
b) assegurar la realització de l'activitat sense la presència de la professora.

Exposicions orals


Visibilització de la diversitat lingüística


Interculturalitat, educació en valors, educació artística



dijous, 14 d’abril del 2011

Ponència de Matlde Martínez


Seminari PALIC

Acolliment d’alumnes nouvinguts en una escola inclusiva.






Acta 6 i 7

Data: 6 i 7 /4/2011

Lloc: IES M.À. Cardona. Ciutadella

Hores: 7 hores

Assistents: dia 6 dia 7

Caterina Rigo Roser Mercadal Roser Mercadal Abdó Florencio

Antònia Campins Antònia Campins

Francesc Florit Francesc Florit

Abdó Florencio Gemma Moll

Gemma Moll Maria Pons

Maria Pons

Mariola Juanico

Esther Pelegrí

Raquel Miralles

Temes tractats:

Ponència de Matilde Martínez

La gestió, la didàctica, els materials de l’aula d’acollida.

Tasques

La ponència externa de Matilde Martínez va consistir bàsicament a mostrar la gestió, la didàctica, els materials usats i el repertori de les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de la L2, el català, a les aules d’acollida.

Na Matilde Martínez ha estat professora de secundària de francès i d'espanyol com a llengua estrangera durant 4 anys, i fins al curs passat (2007-2008), tutora de l' Aula d'Acollida de l'IES Palau Ausit de Ripollet (Barcelona). La seva experiència de professora de llengua estrangera va fer que traspassàs la metodologia d’un enfocament comunicatiu a l’ensenyament de català per a l’alumnat nouvingut.

Va ser una ponència molt completa i útil, amb el gran avantatge que gairebé tot el material i les experiències didàctiques són explicades al seu bloc ABECEDARIS.

La primera cosa que va fer na Matilde Martínez va ser penjar la seva programació d’aula al bloc, de manera que ara tots els membres del seminari hi puguem accedir.

La seva aposta per la llengua oral és la base de totes les activitats. Les motivacions dels alumnes les basa amb arguments ben pràctics. Per què aprendre català? Per que es té moltes més possibilitats de trobar feina. La programació seva es basa en el MCER (Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües: aprendre ensenyar i avaluar. (en Xec en té 5 exemplars a disposició dels seminaristes), en el qual es fixen els graus de competència en el domini d’una llengua. Els alumnes nouvinguts han d’assolir el nivell A2, com a mínim, a les aules de PALIC i la resta de nivells superiors es considera que s’han d’adquirir dins l’aula de referència. També va fer incidència en la diferenciació entre llengua de comunicació i llengua d’aprenentatge. Els alumnes nouvinguts han de treballar els dos extrems, ja que la major part de llengua que necessiten és la llengua que es fa servir per a l’escola i en aquest sentit va dir que a l’aula d’acollida cal treballar la llengua de les matèries: aprendre a contestar exàmens, a fer treballs, a aprendre vocabulari específic, etc. és a dir tot allò que s’ha de dominar com a estudiant, la llengua acadèmica o llengua d’instrucció. Açò implica que cal treballar sobretot els textos escolars. Açò s’entronca amb una línia pedagògica que pregona que la llengua s’ha de treballar a partir dels continguts escolars, allò que s’anomena TILC, tractament Integrat de Llengua i Continguts.

La tercera gran estratègia és la de considerar la llengua com una eina de relació i que per aprendre-la bàsicament s’ha d’usar: la llengua s’aprèn usant-la fent activitats. Va recomanar el web Segundas Lenguas e Immigración.

Va estructurar les pràctiques d’aprenentatge de L2 en tres capítols:

1. Activitats realitzades amb nouvinguts dins l’aula d’acollida

2. Activitats realitzades dins l’aula de referència amb alumnat nouvingut

3. Activitats amb alumnes nouvinguts en relació als alumnes autòctons

A partir d’aquí na Matilde Martínez va anar explicant diverses experiències: Sortides a l’entorn, El meu Àlbum, Elaboració d’un diccionari personal, el Blocs dels alumnes com a diaris d’aula, la Poesia de tardor, l’Entrevista, etc.

La segona sessió de dia 7 va seguir amb les diverses experiències dutes a terme a la seva aula d’acollida. Les (infinites) activitats d’aprenentatge, va dir, és una suma d’estratègies i recursos (E+R=A) –la fórmula matemàtica és meva, sorry.

Una de les estratègies més difícils de posa ren pràctica és la de treballar alhora en diversos nivells, per a diversos alumnes amb graus de competència de la llengua tan distants. Na Matilde Martínez explicà que ho resol treballant un mateix tema en diversos nivells i combinant un horari setmanal en què els alumnes fan hores diferents a l’aula d’acollida. L’estratègia d’aprofitar alumnes que ja en saben per fer de profes als alumnes en estadis inicials. Funcionen les parelles d’autoajuda i també els programes d’autoaprenentatge i autoavaluació de programes en línia a Internet com Galí ( a les Illes tenim també el PELC

La forma de treballar és determinada, segons va mostrar, entre dos eixos: el treball per tasques i la pedagogia de la diversitat. A partir d’això es deriva tot un seguit de metodologies com el treball per parelles, la tutoria entre iguals, el Pla de Treball Individual ( les adaptacions curriculars), el Treball per Racons (no necessàriament físics), el Treball per Projectes, el Grup Cooperatiu, el Portfolio o Dossier d’alumne, etc ( és possible que en digués més que als meus apunts no vaig anotar).

Una de les activitats més útils va ser la manera com avalua l’expressió oral, a base d’una prova d’interacció amb preguntes sobre el context conegut, com es fa a les proves de l’Escola Oficial d’Idiomes).

Els recursos disponibles són molts, especialment els disponibles a la Gran Xarxa (Edu365, Youtube, Flickr, Viquipèdia, Blocs, etc.), però també altres tan senzills com activitats de teatre, les fotocòpies, les revistes velles, etc. Va explicar l’ús que en fa de la gravadora digital (60 €) i les gran possibilitats didàctiques que té)

Va explicar també amb més detall com s’organitzen les parelles lingüístiques. La diferència amb els nostres programes de voluntariat, és que el seu centre, per les característiques que té, no és voluntari sinó que és una activitat reglada dins la programació de llengua catalana. La gran majoria de l’alumnat del seu centre és castellanoparlant, tot i que la majoria sap parlar català, el seu entorn fa que no el practiquin gaire. L’experiència està ben explicada a GREIP (Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingüe), específicament a Parelles Lingüístiques (clicau-hi.

Altres experiències: Portfolio de les llengües, Expressió oral, Entrevista, la pissarra imantada, la plastificadora, etc. Però em vaig cansar d’escriure i no us vull cansar. Ho teniu tot al seu bloc, més amunt amb enllaç.

En fi, van ser 7 hores amb dos capvespres molt profitosos, d’un sol daurat que convidava a passejar arran de la mar, però nosaltres al peu del canó escoltàvem atents i enyoràvem l’aire fresquet de fora. Va donar tantes idees i materials, tan generosament, que només li podem agrair i prendre el seu exemple. Gràcies Matilde.

Propera sessió:

Dia 11 de maig, per tancar el seminari i parlar del final de curs i del principi de les vacances

dimecres, 13 d’abril del 2011

trobada d'alumnes de PALIC

"S'atraca el final de curs i hauríem de fixar una data i un lloc per trobar-nos amb els alumnes de Palic. Dijous, dia 7 d'abril, algunes professores vam pensar que seria millor anar-hi dia 13 de maig perquè després els alumnes tindran els últims exàmens. I el lloc podria ser una platja. Esperam les propostes de tots, quants més seguem, més bulla farem"
Moltes gràcies,